“Xau, el gos nàufrag”, de Josep Vallverdú



Andreu Sotorra (AVUI, 20.03.08)

Mentre llegia aquesta nova novel.la de Josep Vallverdú (Lleida, 1923) pensava: ¿com pot ser que el pare de Rovelló sigui infidel al personatges que li ha donat més popularitat i que es passi, sense recança, a un altre personatge de la mateixa? Només al final s’aclareix que la infidelitat és relativa. I que el nou gos és un recurs per acabar retent un homenatge literari a Rovelló.

Xau, el nàufrag és una novel.la èpica, d’aventures, d’iniciació i de descoberta, amb l’avantatge que tots aquests elements es desenvolupen per mitjà d’un gos mariner de qui l’autor, des de la seva talaia, pot explicar tots els secrets.

El primer capítol relata amb gran vivesa el naufragi d’un iot familiar, sense desgràcies personals, tret que es perd en alta mar el gos Xau. És aleshores que l’autor fa una especulació novel.lada dins la novel.la creant una destinació del gos perdut que tant pot ser hipotètica com real.

El moll de l’os èpic de la novel.la es troba precisament en aquesta aventura que hauria pogut viure el gos Xau, ara en una illa deserta on només campen les bèsties i que converteix Xau en una mena de Robinson Crusoe caní que s’ha d’espavilar per fer-se fort enmig de la selva, per trobar menjar, per respectar els que hi eren, per descobrir que també a la selva es poden fer amics, sempre que aquests perteixin de l’honestedat, la intel.ligència i la noblesa.

No em costa gaire dir que la novel.la de Xau, sense res més, només amb aquesta especulació de vida illenca ja seria una novel.la completa. Però l’autor no s’hi conforma. I és aquí on el relat torna a la novel.la real, apareix el mas Tolosa, on va néixer i viure Rovelló –ara una casa rural- i s’hi recorda qui era Rovelló gràcies a la lectura i les adaptacions audiovisuals de la novel.la. ¿Rovelló va deixar herència? En qüestió de nissaga de gossos, no se sap mai fins on pot arribar la llavor.

 

 

Cap comentari

Deixa una resposta