L’Obra Completa: Volum 3, “El vent de la fantasia”


El vent de la fantasia

(Els inventors de fantasmes, Les vacances del rellotge, Els convidats del bosc, Nàufrags a l’espai)

La Galera, 1996

Pròleg de Gabriel Janer Manila a El vent de la fantasia (Volum 3 de l’Obra Completa de Josep Vallverdú):

Tanmateix, l’obra d’un escriptor –i Josep Vallverdú és un escriptor d’insubordinables fidelitats- és gairebé sempre una successió de registres, a vegades continus, d’altres intermitents, entorn d’unes quantes i obstinades propostes. Es tracta de posar l’ull al punt de mira d’un calidoscopi i polsar amb suavitat el petit canó de fusta i cartró, només perquè apareguin les múltiples formes amb què la imaginació vesteix alguns temes. Sempre els mateixos, com una música que l’escriptor porta a l’interior de la memòria, que retorna incansable transvestida de noves i inquietes ficcions, que es construeix de bell nou en cada faula. En l’horitzó remot del calidoscopi, sobre el vidre entelat del fons, podria aparèixer una infinita seqüenciació d’estrelles, un univers inèdit, totes les constel.lacions del pensament, construït a partir d’uns pocs i inalterables colors.

L’ordre que l’escriptor imposa només és la representació ordenada del caos. Potser, com un déu: en el principi era el caos. I el caos persisteix amb frenètica violència. Llavors es tracta de posar-hi ordre, ni que sigui per un espai de temps quasi imperceptible. Josep Vallverdú s’acosta al caos, n’agafa una embosta amb les mans i fantasieja. Inicia l’aventura fantàstica de recompondre la realitat tot partint d’algunes invariables quimeres. En l’estany verd dels seus ulls podrien aparèixer, qualsevol matinada, els personatges que ha tingut l’atreviment d’imaginar i serien, tanmateix, les màscares que l’escriptor ha posat un dia rere l’altre als mateixos fantasmes.

Doncs aquesta qualitat de l’artista que vesteix de robes diverses un seguit de quimeres que configuren el sentit de la seva vida és allò que fa de Josep Vallverdú un escriptor clàssic. Un clàssic del nostre temps capaç de suscitar interpretacions i lectures diverses, però a partir d’aquells colors impertorbables que resten fidels a la pantalla del calidoscopi.

Segueix llegint…

 

Cap comentari

Deixa una resposta