Els genets de la tarda


Els genets de la tarda

Josep Vallverdú
Columna, 1992 (Columna Jove)

Article de Josep Maria Aloy a Escola Catalana (març de 1993):

…Vallverdú també ha publicat durant el 92 Els genets de la tarda, una història dura i actual sobre la violència gratuïta d’un grup de joves motoritzats que trenca la monotonia i tranquil.litat dels habitants d’un petit poble de muntanya, que se senten assetjats durant unes hores sense cap justificació i d’una forma completament abusiva i impudent. Un tema també nou en Vallverdú, presentat amb encert, amb una acció tensa i trepidant i amb un llenguatge clar i rigorós que retenen el lector i l’obliguen a continuar llegint fins al final.

 

Article de Marta Bach al Diari de Barcelona (4.03.1992):

…Es l’hora de la migdiada d’una calorosa tarda d’estiu. Res sembla que pugui destorbar la pau aparent d’un recòndit lloc anomenat T., quan de sobte arriben dos estranys visitants. Tallen el telèfon. Una estona després, tota una tribu motoritzada ocupa el poble. A partir d’aquí es desencadenaran tota una sèrie d’esdeveniments on la violència n’és
el motor principal.

Sota aquest intrigant argument, Josep Vallverdú, que es considera un home de camp, narra “aventures que compten amb la presència de grups violents”. Es tracta, segons les paraules d’aquest escriptor, “d’una sèrie de personatges teatrals, ideològicament més violents, que fan serenata i rebombori que ara es fan presents a la nostra societat”. Els
autors que cultiven la novel.la infantil i juvenil, guiats per l’influx de la cultura de les imatges, han introduït al món de les paraules les seves motivacions audio-visuals. Amb tot, Josep Vallverdú afirma que els protagonistes d’ Els genets de la tarda no són veritablement dolents perquè no assassinen, tot i que colpegen i fan petites entremaliadures.

Lluny de voler seguir l’ona de violència que assoleix el seu màxim exponent en les anomenades tribus urbanes, la novel.la vol aconseguir “fer evident la repercussió que pot tenir damunt la gent tot allò que comporta violència…».

 

Article de Rosa Fabregat al diari de Lleida (2.08.1992):

…Els genets de la tarda té una bona trama argumental. No és la primera vegada que afirmo públicament que els llibres de J. Vallverdú es llegeixen com si es visualitzessin alhora. Es a dir, arrodoneix tant l’escena que narra, l’acció és tan viva, que sembla talment una pel.lícula…

 

Article d’Andreu Sotorra al diari AVUI (26.09.1992) titulat Una aproximació a l’agressivitat

 

 

Cap comentari

Deixa una resposta