Tres xacals a la ciutat


Tres xacals

Josep Vallverdú
La Galera, 1976
Llibre d’interès juvenil, 1977 (Ministerio de Cultura)

Article d’Aurora Díaz-Plaja a Serra d’Or (gener de 1977):

Es una novel.la d’aventures dins d’un escenari de la prehistòria. “Allò que tal vegada s’esdevingué”, com va titular Pere Quart, el seu divertit joc escènic, es converteix, gairebé, en realitat, viscuda fa molts i molts segles a les nostres contrades. Josep Vallverdú no n’ha tingut prou d’haver-nos transportat a l’era romana amb el seu darrer llibre; ara ens duu, per obra i màgia de la seva ploma a la paleolítica. Una bona dosi d’imaginació amb molts ingredients d’erudició fan de l’obra de Vallverdú un interessant relat dedicat al públic juvenil. En realitat és una novel.la d’història-ficció, potser més familiar que no la ciència-ficció, car sempre hi ha un punt en el qual recolzar, però que també requereix una fantasia desbocada en l’autor i en el lector. Dins la col.lecció “Els Grumets” ja podem passejar per tota la història de la mà de Sorribas -que de la prehistòria passa també al futur-, de Maria Novell, de Joan B. Casanovas, d’Oriol Vergés i de Josep Vallverdú.

 

Article de Núria Ventura: Fitxa de Biblioteca de la revista GUIX:

Dos nois i una noia, habitants de les cavernes, queden com a únics supervivents de llur tribu, havent-se d’espavilar tots sols per a subsistir. Decideixen anar cap a la plana, i després de moltes penalitats troben la gent d’altres poblats que conreen la terra i no són tan bel.licosos com ells, car es troben en una fase més avançada de civilització. El xoc entre llurs tradicions i costums, amb els de la gent dels poblats és evident, fins que acaben comprenent i acceptant el nou tipus de vida.

La novel.la, deixant a part la seva encertada referència històrica, interessa per la manera que ens presenta els nois protagonistes, joves als quals les circumstàncies obliguen a prendre una responsabilitat -llur vida hi està en joc- i unes decisions que sovint els fan passar per sobre de les supersticions i tradicions que els havia ensenyat la tribu.

Els caràcters ben definits de cadascun, llurs relacions de companyonia, la vida dura i els perills que afronten, així com la descripció dels costums i cultura d’aquells homes, fan que la novel.la es llegeixi amb doble interès: l’històric i el purament novel.lístic, quant a descripció de personatges i situacions. Les il.lustracions d’en Jordi Bulbena, d’una gran força, ajuden a situar els personatges del llibre.

Cap comentari

Deixa una resposta