La festa i la ganyota


La festa i la ganyota

Josep Vallverdú
Edicions del Mall, 1987

La festa i la ganyota recull deu relats: d’una banda, els agrupats sota els títols Festa Major i Els al.lucinats, escrits a finals dels anys cinquanta i l’accció dels quals transcorre durant Festes Majors, i de l’altra, els agrupats sota el títol Tres pastiches en els que l’autor basteix tres relats segons el que entenem per manera nord-americana, manera russa i manera anglesa. Un “divertimento” aparent, però que demostra el perfecte domini de la tècnica contística de Vallverdú, i que el situa entre els conreadors del relat curt més destacats de la nostra literatura.

 

La Festa i la ganyota de Josep Vallverdú: article de Joan Triadú a Serra d’Or (desembre, 1987):

L’obra global de Josep Vallverdú -que ultrapassa el centenar de títols entre novel.les, assaigs, proses narratives, memòries, parlaments i traduccions, a més de teatre, una sèrie de llibres de viatges, poesia, monografies comarcals i llibres per a l’ensenyament- comprenia també, fins ara, un llibre de contes, una mica massa soterrat per la prolífica i destacada producció de l’autor en d’altres gèneres. Era el recull que portava per títol Festa major, publicat l’any 1960 a la benemèrita “Nova Col.lecció Lletres” editada per Santiago Albertí. Val a dir que era un volum breu format per set contes, tres dels quals, els darrers del volum, portaven com a títol comú “Els al.lucinats”. Ara aquest llibre, amb l’important afegitó de les narracions de la darrera part, “Tres pastiches”, ha estat reeditat acuradament amb el títol de La festa i la ganyota. Una nota de l’autor, datada l’any passat, recorda que els set relats que formaven aquella primera edició foren extrets d’un conjunt presentat al premi “Víctor Català” de 1959…

Segueix llegint…

 

Josep Vallverdú, entre la festa i la ganyota, d’Isidor Cònsul (AVUI, 13.09.1987)

Josep Vallverdú és un autor encasellat que ho té difícil si vol llevar-se, ni que sigui conjunturalment, l’etiqueta de narrador per a nois i noies; un gènere dins del qual és un autor reconegut, projectat més enllà de les nostres fronteres, abundosament traduït i premiat amb guardons de prestigi internacional. A desgrat de l’etiqueta, ha tocat amb encert moltes altres tecles del piano literari. El conjunt de la seva obra s’apropa als vuitanta títols i no tots són literatura infantil i juvenil: ha escrit llibres de viatges (i voldria recordar, sobretot, aquella sèrie Catalunya visió retratada per Ton Sirera), narrativa convencional, teatre, assaig i estudis crítics i erudits. Una part d’aquests darrers (assaigs i estudis) són indestriables del seu paper cívic i polític en temps de resistència. Efectivament, Josep Vallverdú ha estat, una collad’anys, l’home escombra del catalanisme lleidatà, el libero de la defensa, per dir-ho en termes futbolístics: prologuista obligat dels llibres editats a Lleida, col.laborador habitual dels seus papers i conferenciant imprescindible de tots aquells actes de cultura que necessitaven permís de l’autoritat. Un conferenciant que ha escrit, sempre, el text dels seus parlaments i fins els estudia amb detalls de representació escènica. Si a tot plegat hi afegiu el gruix de la seva feina de traductor (D. Hammett, R. Chandler, Graham Greene, R.L. Stevenson, etc.), us adonareu que ha fet bona part dels papers de l’auca i que la collita d’èxits, però, ha arribat –per això l’etiqueta- per la banda del llibre infantil.

Segueix…

 

 

Cap comentari

Deixa una resposta