Gregori Gallego
Segre, 24.12.1983
Permet-me que ho digui així. No sabria pas fer-ho d’una altra manera, ni tampoc expressar amb tot el seu contingut allò que vaig sentir en llegir la premsa i assabentar-me que t’havien concedit el Premio Nacional de Literatura Infantil.La MariaÀngels i jo t’hem de fer trestimoni de les nostres felicitacions per diferents motius.
En primer lloc, per tu mateix, per l’estímul que significa el reconeixement a la dedicació de la teva activitat creativa, en un terreny com el de la litaratura infantil, tenint en consideració un fet de cultura no sempre prou valorat per aquells que han de tenir cura d’aquestes qüestions i tanmateix bàsic per al desenvolupament intel.lectual de les noves generacions i del poble en definitiva, perquè, la teva literatura, tot i estar adreçada principalment als joves, és perfectament vàlida també per als lectors de totes les edats. Si no fos així què hauria estat d’escriptors com Stevenson, Jules Verne, Jack London, Emili Salgari, Kipling i també perquè no?, Zane Grey. No hi ha dubte que la literatura d’aquests escriptors adreçada als joves és perfectament vàlida per a totes les edats, perquè produeix il.lusió, convida a la vida.
L’art creatiu, en totes les seves facetes, no té edat, com no la té la il.lusió, la imaginació, aquest creure en un món millor, el voler la dignitat i l’adherir-se als sentiments… i per què no? l’esperit d’aventura que tot home porta a dintre seu i que, per a exercitar-lo, de vegades només ens cal la intel.ligència. Per fer aquest procés no hi ha límit d’edat, ni de posició social. Per a mi la gran literatura resideix en aquestes simples veritats, potser per alguns massa simplistes, però la veritat és que no crec que les coses del món siguin tan complicades, com pretenen fer-nos creure. Tot seria més senzill i comprensible, si la realitat del nostre context cultural en tots els seus aspectes es despullés de la litúrgia inútil que, de vegades, l’envolta. Tu, estimat Vallverdú, amb el teu treball i ara amb aquest Premio Nacional, als ulls del món intel.lectual, entres de ple a la família dels grans literats. Per a mi, no et calia el Premi. Ara, però, restes refrendat per a entrar al món dela GranLiteraturaUniversal. Tu ja feia temps que havies trencat les fronteres dels petits cercles.
En segon lloc, aquest premi significa un reconeixement, potser involuntari, a la llengua del nostre poble, tantes vegades maltractada en el decurs de la història, que ara renaix cada vegada més viva i amb l’energia suficient per a competir en tots els àmbits de la cultura, amb altres llengües que, fins ara s’han tingut per universals. El nostre poble també et deu gratitud.
En tercer lloc, desitjaria que aquest premi servís d’estímul perquè als col.legis, instituts, universitats, biblioteques, centres culturals, etc., per mitjà de les institucions oficials fessin el necessari per a donar a conèixer més encara aquesta literatura d’una home d’aquestes terres de Ponent català, perquè cal que tothom conegui la teva obra i perquè a mi sempre em resta el dubte de si els educadors tenen prou interès en expandir aquestes realitats culturals. No seria bo que la teva obra hagués quedat en cercles reduïts i el pitjor seria que no hi hagués sensibilitat i capacitat per a donar a conèixer aquesta obra que altrament ja ha rebut l’aprovat mundial perquè ha estat traduïda a diverses llengües i ha rebut premis a l’estranger. Cal rebutjar el criteri que la literatura només l’han d’aprendre aquells estudiants de lletres, o aquells altres que volen accedir a la universitat. Penso que l’inici al món de la literatura cal fer-lo a partir de l’escola primària, lloc idoni per a crear l’estímul de la lectura. L’aprenentatge de bon lector es fa de jove, perquè és aleshores que cal començar el desenvolupament de la sensibilitat per a saber distingir la bona literatura.
El meu desig és ben senzill: que poguem sortir de l’estret cercle dels especialistes i entrar de ple al món de la literatura de gran públic. Que aquest fet serveixi de revulsiu a aquests profetes que solament giren a l’entorn del seu melic. Que comprenguin que no estan sols, que la realitat és molt més àmplia i no tan complexa com el seu propi jo.
Sé que aquesta és la meva veritat, potser no prou compartida, en tot cas però voldria que servís d’esperó als qui tanquen la veritat de molts en petites caixes de cristall fosc. Estimat amic Josep Vallverdú, novament felicitats. No et desanimis. La teva és una altra lluita: escriure! Una abraçada
Gregori Gallego i Marin Balaguer
PS. Aquesta carta l’he feta pública com a lleialtat a la teva obra.