Oriol Izquierdo
AVUI (10.06.1999)
Trampa sota les aigües inaugurava, el 1965, la col.lecció “El Nus”, una sèrie de novel.la juvenil tan emblemàtica en la dècada dels setanta com ho ha estat per als lectors més joves. “Els Grumets dela Galera”, publicada primer amb el segell d’Estela i, a partir de 1972, després que les autoritats franquistes en forcessin el tancament, per la nova Editorial Laia, que en va heretar esperit i directrius.
El volum, de 12 x17 cm. lleugerament més ample que no serien els títols de Laia, porta dipòsit legal de Barcelona però va ser imprès als tallers de Casal i Vall, d’Andorra. La maqueta i les cobertes, diu la succinta pàgina de crèdits., “són obra de l’Obrador Joan Vila i Grau”. La coberta, a dos colors, negre i blau, sobre fons blanc, presenta el nom de l’autor a la part superior i el títol a la inferior, trepitjant una mar blava. Enmig, un home granota, amb ulleres, peus d’ànec i banyador, neda empunyant un ganivet amb la mà esquerra. El dors de coberta i contracoberta és imprès: sobre un fons marró, apareix diverses vegades el logotip de la col.lecció en blanc i en negre; al dors de la contracoberta, a més, la relació de títols publicats, que en aquest volum es limita forçosament a ell mateix.
La portada interior repeteix el títol, amb la precisió novel.la com a subtítol, però no el nom de l’autor; a més del nom i el logotip de la col.lecció, hi llegim “Premi Joaquim Ruyra1963”. Abans, a la pàgina 2, s’aclareix que la novel.la “tal com fou presentada al premi tenia una extensió superior a la d’ara”. “Per necessitats editorials calgué comprimir un xic el text, i els editors i l’autor –que s’encarregà de dur a terme la reducció- ho declaren expressament”.
La novel.la, en tretze capítols, és un relat d’aventures, amb tocs de misteri –com suggereix el títol- i el punt d’exotisme per al lector, sobretot el d’aleshores, que dóna una acció situada al Pireu. Vallverdú mateix, a les últimes pàgines del recent volum de memòries Garbinada i Ponent, pàgines on apunta els inicis de la seva història editorial, en parla així: “A l’estiu de 1962, a Sant Martí, vaig escriure la primera redacció de L’abisme de Piranos, que vaig deixar reposar mesos i mesos. Un any després la vaig revisar, de fet reescriure, per presentar-la al recentment creat premi Joaquim Ruyra. Se’n diria, finalment, Trampa sota les aigües. Jo ignorava que l’obtindria, i que uns quants anys més tard, amb Rovelló, m’emportaria el Josep Maria Folch i Torres, i que encara, dins la dècada, havia d’escriure una altra novel.la juvenil. (…) Fites i més fites, creació d’un nom literari, modest, però presentat a la nòmina”. Potser modest, sí, però exemplar, si més no, per la quantitat de lectors que les seves intrigues han contribuït a formar”