Gerard Vergés
AVUI, 20.02.1998
No caldria –penso- ni explicar-ho. Grans escriptors vol dir escriptors importants. Escriptors grans vol dir d’una edat provecta. I grans escriptors grans vol dir escriptors de primera fila instal.lats en la fructífera senectud de les seves vides. I curiosament són aquests escriptors, més vells que jo, amb els quals he mantingut sempre –com avui es diu- un bon feeling. La qual cosa no significa que no em trobi perfectament a gust amb els més joves –Oriol Izquierdo, Jaume Subirana, Emili Rosales- ni amb els ja no tan joves com Xavier Bru de Sala o Josep Piera o Zoraida Burgos.
Des de la meva Catalunya del sud les meves relacions literàries tenen vocació –i limitació- d’illa. I potser això em salva de lluites partidistes i de clans.
Grans escriptors grans han estat per a mi Carles Riba i Pere Quart. Carles Riba va venir a Tortosa, acompanyat de la seva esposa Clementina Arderiu, el 1958. Dinaren a casa meva, visitàrem junts Peníscola, el poeta em dedicà diversos llibres seus, després m’escriví algunes cartes. Carles Riba era el mestre, la referència de la catalanitat en aquell món on el nostre era un país irredempt. Fou generós amb mi. Com generós fou Pere Quart, sense el suport del qual probablement jo no hauria publicat mai cap llibre. De Pere Quart n’he parlat més d’una vegada. Apassionat, alzinat, erecte, un profeta bíblic.
Però generós com ningú ha estat Joan Perucho, tan generós que les seves paraules em fan enrojolar la cara de vergonya. En una novel.la que algun dia publicaré, Joan Perucho –en justa correspondència per la meva part- apareix com un personatge mític, dominador de totes les ciències secretes i de totes les històries naturals i sobrenaturals. A Josep M. Llompart també el vaig conèixer en un moment feliç. Venia acompanyat de la seva esposa Encarnació. A la Revista de Catalunya vaig escriure un llarg estudi sobre la seva poesia. Llompart me’l va agrair amb delicats mots.
Finalment, no vull silenciar Josep Vallverdú, un altre escriptor d’una generositat fora mesura. Vallverdú és d’aquells autors que la dedicació al món dels infants l’ha enlairat, però que també l’ha perjudicat en certa manera. Això no obstant, Vallverdú, al qual admiro i estimo i amb qui mantinc freqüents contactes, és molt més que el pare d’aquell llibre preciosíssim que es diu Rovelló. Vallverdú és un creador formidable, un traductor sense fissures, un home d’una fantasia sense límits, un escriptor a raig fet. Vallverdú, Perucho, Llompart, Pere Quart, Riba. Grans escriptors grans, sense l’ajut dels quals jo no seria ningú. Ben de cor, gràcies.