Josep Varela i Serra
(Segre, Aula Oberta, 11.12.1987)
Tant parlar de Ponent a vegades cansa, però quan he buscat una capçalera per al meu davantal, aquest “senyor de Ponent” per a referir-me a l’escriptor i professor Josep Vallverdú, s’ha imposat amb força irresistible. Perquè un “senyor” és aquell un pèl distant, que ens provoca respecte, admiració, però alhora sentiments de simpatia i cordialitat. Perquè em permetia lligar-lo, a través d’un “senyor de Barcelona”, amb Josep Pla… i perquè, en definitiva, Josep Vallverdú és un home de Ponent, d’aquesta terra, que ell –com ningú altre- ha contribuït a donar a conèixer.
I vet aquí que aquest senyor de Ponent, que ens ha obsequiat amb les seves conferències, xerrades, articles i llibres, acaba aquest curs la seva tasca docent oficial. Llavors, ens va semblar elemental des d’”Aula Oberta” dedicar-li un paper d’homenatge i d’agraïment. De fet “Aula Oberta” nasqué principalment per presentar a l’opinió pública la cara lluminosa de l’educació, l’esforç callat i positiu de tants mestres…
Podríem parlar molt de les qualitats pedagògiques de Josep Vallverdú, per exemple de com reuneix amb escreix allò que és essencial en tot bon professor –saber de què es parla- i del seu respecte –no llagoteria- per l’alumne. I altres aspectes… Prefereixo, però, en aquestes breus ratlles, fixar-me en un punt per a mi molt més important de Josep Vallverdú.
Un bon educador, per damunt de tot, és útil als seus alumnes pel seu exemple vital. Un educador no és un ésser pulcre, científicament objectiu i neutre… De cap manera! Un educador de bo debò és un ésser humà, que viu apassionadament el seu temps, fidel a uns valors i a un país. Aquest educador vibra, amb indignació si en veu algun d’amenaçat o s’entusiasma quan sent que el vent ve de popa… I pot passar que aquest foc intern, aquesta fidelitat fonda, estigui sota la capa d’una aparent calma externa, sota una sorneguera flema britànica… però el foc hi és i l’alumne el percep, rebent-ne la influència necessària i beneficiosa. Estic absolutament convençut que aquest exemple vital de Josep Vallverdú haurà estat utilíssim per a moltes generacions d’alumnes que han tingut la sort de tenir-lo com a professor. Com ho ha estat també per a nosaltres, que en som afortunats coetanis, perquè en el cas de Josep Vallverdú, d’aquest senyor de Ponent, d’alumnes en som tots.