Terra de llops (Pagès editors) és una novel.la d’aventures l’acció de la qual està situada a la Grècia antiga, en un món ple de batalles i de lluites entre bons i dolents. L’argument gira a l’entorn del rei Tereu de Tràcia i les seves peripècies, després que ha ajudat el rei d’Atenes a lluitar contra els estrangers que havien envaït aquesta ciutat.

Tereu, ja de retorn al seu tron, carregat de riqueses i casat amb Procne, filla gran de Pandió, rei d’Atenes, és empresonat per pirates i esclavitzat. S’escapa i retorna a la seva pàtria, però el seu propi fill el desterra i el mata. L’autor utilitza recursos del relat clàssic: de l’Odissea i de l’Eneida. Planteja la dicotomia entre l’home i la bèstia, entre la natura i la cultura (aquí Atenes versus Tràcia). Així mateix descriu l’heroi que esdevé antiheroi, mostra el compliment de l’auguri de l’oracle i planteja el triomf del bé ètic.

A la introducció del llibre, el mateix autor comenta i explica que a la mitologia clàssica, el mite de Tereu, rei de Tràcia, és poc conegut: un mite intrigant, violent i sangonós. Produeix en qui el llegeix o escolta, una impressió desagradable, aspra.

L’autor ha volgut aprofitar els tres personatges centrals del mite, Tereu, Filomela i Procne, però ha desenvolupat per a ells una peripècia lliure, tot mantenint l’essència de la relació que els uneix.

Del punt de vista de l’època i de l’escenari, una vegada més l’autor recorre a la protohistòria, i a les terres, encara avui poc centrals en l’hel.lenitat, de Tràcia. Època del bronze, poc temps després que aquella poc poblada, primitiva i salvatge Tràcia, a l’extrem dels regnes hel.lènics, va haver conegut el pas dels aqueus que retornaven de la destruïda Troia als seus regnes occidentals.

La pirateria a la Mediterrània, hi és tan vella com les seves aigües, i els pirates ocupen bona part del relat, que progressa tot enllestint inexorablement la teranyina del destí de Tereu.

La narració té l’aire d’aventura de les millors novel.les clàssiques i està escrita amb un ritme àgil i un vocabulari precís i selecte. L’autor té la capacitat de fer estremir el lectors en les escenes més dures i alhora de satisfer els desitjos d’una lectura atractiva i plaent.