Els rius de Lleida

Josep Vallverdú
Ton Sirera

Edicions Destino, 1973

 

(…) Aquest text i aquestes fotografies us presenten els rius llargs de Catalunya, a l’occident: el Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana. La pacient diagonal del Segre, des de dellà de la frontera fins a l’Ebre, li confereix una experiència arrodonida, sàvia. Els seus 260 quilòmetres de recorregut, l’enriqueixen d’afluents, viles, ciutats, conreus i gent. Si ens acompanyeu, en podreu seguir el curs quasi pam a pam. I hi trobareu les mateixes sorpreses que nosaltres hi hem trobat.

Ens hem constituït en caminants per la riba. Hem partit de la naixença del gran riu català i hem anat acompanyant-lo aigües avall. A cada embrancament, hem tafanejat la confluència, i algun cop, hem explorat l’afluent, però ara aigües amunt. En alguns casos, com sien la Valira i les dues Nogueres, no hem pogut estar-nos de remuntar tot el riu, perquè aquests tres són afluents importants, cadascun amb entitat pròpia, amb conca ben definida. Ara bé, això no pot fer-se tothora: si haguéssim d’explicar cada riuet i torrent que vessa al Segre o als seus grans afluents, faríem una mena d’enciclopèdia de difícil digestió i d’utilitat preoblemàtica…

(De la Introducció del llibre, pels mateixos autors…)