La llum dels herois (Retalls de Grècia)
Josep Vallverdú
Pagès editors, 2000
La llum dels herois. Retalls de Grècia, descriu en forma àgil i en el reconegut estil narratiu de l’autor uns quants viatges a Grècia, en els quals alternen les valoracions de l’antiguitat amb la modernitat. L’autor no pot oblidar que tenir només present una de les dues Grècies amb exclusió o oblit de l’altra deformaria la percepció de l’autèntic país, i que l’equilibri de l’esperit hel.lènic actual passa per assumir aquella doble i rica realitat.
Presentació de La llum dels herois. Retalls de Grècia, de Josep Vallverdú, per Miquel Pueyo (Lleida, febrer de 2000)
Senyores i senyors, amigues i amics:
Presentar –encara que només sigui una mica- un llibre de Josep Vallverdú és un compromís, i no pas en un sentit retòric, sinó en el més ajustat de situació crítica i carregada d’exigències, sobretot amb un mateix. Josep Vallverdú és, per a mi, el mestre reconegut, l’escriptor admirat i l’amic benvolgut, i ja van tres vincles d’allò més intensos i importants. Tanmateix, exactament pels mateixos motius, també és una gran satisfacció que se m’hagi fet aquest encàrrec, que jo només puc assumir, amb modèstia, des del punt de vista del lector amatent, però sense passar per alt els vincles que acabo de citar i, lògicament, sense descomptar allò que sé –o intueixo, o, fins i tot, m’ha estat amablement confiat per l’autor- i allò que conec de la seua dilatada i valuosa obra.
D’entrada direm que La llum dels herois. Retalls de Grècia, en la forma que adopta finalment el llibre, editat per Pagès –dividit en sis capítols o contribucions, amb un pròleg de Foros Mesiti i dibuixos del professor Jaume Ros i Vallverdú- és la versió ampliada i retocada de quatre articles publicats, l’any 1993, a Ressò de Ponent, per Josep Vallverdú. Com es pot suposar, a partir del títol, és un llibre inspirat i escrit, amorosament, amb motiu i al voltant d’una sèrie de viatges a Grècia, realitzats per la Isabel i en Josep, en circumstàncies diverses: arribant-hi en un avió d’Alitàlia, a fi de realitzar un circuit turístic que comença amb una sèrie d’aventures aeroportuàries; aprofitant un creuer; portant a cap una visita personal, en resposta a la invitació de la família d’una amiga… però el llibre no és exactament allò que en podríem dir un llibre de viatges; ni tan sols és el dietari d’un escriptor que visita un país singular; ni l’ampliació erudita d’uns itineraris que, generalment, són assequibles per al turista o viatger modern. Per raons que intentaré d’explicar breument, opino que La llum dles herois participa, una mica, sens dubte, de totes aquestes categories, però és, sobretot, un producte literari inseparable del conjunt de l’obra de Vallverdú i, fins i tot, de la seua peripècia vital –i en gran mesura, també, de la peripècia vital dela Isabel Arqué, a qui el llibre està dedicat, amb un explícit “Per ala Isabel, sempre”-.
