La filòloga Maria Pujol va presentar, divendres dia 11 de novembre, la seva tesi doctoral a la Universitat de Lancaster on ha estat fent una estada com a lectora de català en el Departament de llengües de l’esmentada Universitat.
La tesi, que ha estat dirigida pel professor Frederic Barberà, antic alumne de Josep Vallverdú, estudia especialment l’obra més personal de Vallverdú, és a dir, els seus Dietaris, en el sentit més ampli del mot dietari, que inclou tant els llibres més memorialistes, com els llibres de viatges, els diaris i tots aquells que parlen de la seva pròpia obra. Un dels temes que ha centrat l’atenció de Maria Pujol és el desencís d’una generació d’escriptors que van començar a escriure durant la represa cultural, ja durant el franquisme, però que difícilment han vist acomplides a pleret les seves ambicions i expectatives personals i col.lectives. En aquest grup d’autors tant hi podríem incloure escriptors com Pedrolo i Viladot com, en el camp del llibre per a gent jove, escriptors com Joaquim Carbó o Gabriel Janer Manila i d’altres.
La tesi de Pujol passa, sens dubte, a formar part dels múltiples estudis i col.laboracions que aborden l’obra de Josep Vallverdú i n’estudien aspectes més parcials, relacionats tant amb la persona de l’autor com amb la seva obra. Només cal navegar per aquesta pàgina web per comprovar que Josep Vallverdú és un dels escriptors vius que frueix d’un llarg llistat d’estudiosos que han anat publicant els seus articles i els seus textos en una gran diversitat de publicacions, alguns d’ells des de fa més de trenta anys. Aquest recull de treballs no sols han produït ja una biografia sobre l’autor i un estudi dels seus contes sinó que han analitzat, revisat i ordenat tota la seva obra (més de cent quaranta títols) i molts d’aquells aspectes que defineixen la seva trajectòria personal i literària. Estudiosos com Joan Triadú,Xavier Macià, Isidor Cònsul, Andreu Loncà,Miquel Viladegut,Albert Turull, Miquel Pueyo, Josep Borrell, Andreu Sotorra, Jordi Pàmias, Josep Maria Aloy, per citar-ne alguns dels més habituals, han teixit un dens entramat d’opinions i reflexions, de comentaris crítics o d’elogioses i riques observacions que fan que l’obra de Vallverdú hagi assolit un enorme i variat ressò capaç de seduir a tots aquells que s’hi vulguin apropar.
Pocs escriptors han aconseguit un reconeixement tan gran en un país on s’escatimen molt els homenatges als autors. Vallverdú, als seus 88 anys, va rebent amb eufòria i satisfacció, un nou reconeixement per a cada nou treball -com el que avui s’anuncia. Tots ells ajuden, sens dubte, a ressaltar la seva figura d’home de lletres i la fan més gran i més destacable.
