Josep Vallverdú, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

29 mai 2000

Josep Vallverdú, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

(Barcelona, 29.05.2000)

 El més “juvenil” del Premis d’Honor

La introducció de milers de joves lectors dins el món de la cultura i la llengua pròpies, la qualitat i quantitat de la seva feina com a traductor, el conreu d’una literatura del paisatge i la història lligada a les terres lleidatanes, la prolongada i sòlida tasca docent literària amb joves adolescents i la feina d’animador cultural que ha exercit al llarg de la seva vida són els mèrits que han valgut a Josep Vallverdúel guardó que atorga Òmnium Cultural i que per primera vegada, i després d’algunes veus que feia temps que ho reclamaven, s’ha lliurat a un escriptor de literatura infantil i juvenil.

 El jurat que l’ha premiat en aquesta trenta-dosena edició estava integrat per Jordi Sarsanedas, Dolors Ollé, Teresa Rovira, Max Cahner, Oriol Riba, Josep Maria Puig Salellas, Joan Becat, Agustí Pons i Josep Gifreu. El guardó està dotat amb 10.000 euros.

L’acte de proclamació i lliurament del Premi d’Honor es va celebrar al Palau dela Música Catalana, en una cerimònia que va comptar amb la glossa del guardonat a càrrec de Jordi Sarsanedas; amb parlaments del president d’Òmnium, Josep Millàs, i del filòlegJoan Martí Castells; amb l’actuació musical de Jaume Vilà (tenora) i Manel Camp (piano); un recital de Vicky Peña -que va llegir textos de Ruyra, Palau i Fabre, Llompart i Espriu- i l’espectacle poètic i musical de Dalmau González (tenor) i Albert Romaní (piano).

 

Parlament del guardonat, Josep Vallverdú:

Senyor President d’Òmnium Cultural, companys de Premi, Membres del Jurat, senyors i senyores:

S’imposa un breu apartat de regraciaments: en primer terme a Òmnium Culturalcoma entitat, per la seva trajectòria positiva i exemplar; segonament, a persones que m’han encoratjat i refermat en la meva trajectòria com a escriptor; són moltes, però n’esmentaré dues de molt properes: la meva muller, -que em manté el motor alegre- i Josep Maria Aloy, que ha acotat, catalogat, analitzat i divulgat la meva obra indefallentment. I, finalment, al Jurat, que ha cregut trobar en mi prou pes per atorgar-me el guardó.

Confio que el Jurat haurà tingut en compte la totalitat de la meva producció; però encara que només hagués sospesat la part de literatura per a nens i joves, jo n’estaria igualment cofoi: perquè la literatura juvenil entre nosaltres ha estat factor important en la formació de ciutadans, i de bona qualitat; una literatura que alguns han volgut considerar només per damunt, llevant-li importància. I trobo paradigmàtic i emocionant que en el cinquantenari de la mort de Josep Maria Folch i Torres el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes recaigui en un escriptor de literatura juvenil.

Quan a principis dels seixantes “Germinabit” es transformava en “Serra d’Or”, naixia “Cavall Fort” i es materialitzava de portes enfora “L’Infantil”, alguns autors, quatre exactament, renunciant a fer una literatura de tipus general, vam decidir que dedicaríem bona part del nostre quefer a bastir llibres per als infants i joves, només perquè els nostres menuts tenien dret a llegir en català; i a llegir bons llibres, escrits literàriament, i que els divertissin. Aquí ens van ajudar dos editors benemèrits i clarividents, Miquel Arimany i Andreu Dòria. Poc després, a aquells quatre -Emili Teixidor, Sebastià Sorribas, Joaquim Carbó i qui us parla-, s’hi van afegir la Mercè Canela, en Pep Albanell i, any rere any, una corrua que avui suma més de sis-cents autors. I, de vegades, un jove o una noia que han publicat dos, tres llibres, que han estat saludats per la crítica favorablement com a futures figures de la literatura catalana, se’t poden acostar i dir-te: -Saps? Jo vaig aprendre català de petit llegint els teus llibres juvenils; i, també llegint-los, se’m va desvetllar el cuquet de la creació literària.

Això, senyores i senyors, és també una mena de Premi d’Honor.

Estimat President, audiència tota: amb el més pregon agraïment, deixeu-me expressar el propòsit de continuar treballant des de la fidelitat a l’esperit i a la llengua d’aquest nostre poble.

Cap comentari

Deixa una resposta